dijous 27
gener 2005
SEARCH
El fons del Mediterrani, una nova finestra amb vistes panoràmiques a l'Univers
Per recomanació de l'Astroparticle Physics European Coordination (ApPEC), la Unió Europea (UE) ha decidit finançar l'informe tècnic de disseny d'una futura instal·lació per detectar neutrins que, amb el nom de Km3, s'ubicaria al fons del Mediterrani. Segons el catedràtic de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l'ApPEC, Domènec Espriu, l'estudi de la física de neutrins permetrà "veure l'Univers amb uns altres ulls".
Domènec Espriu
Aquesta fase de preparació del Km3, que conclourà cap al 2008-2009, té un cost de 24 milions d'euros, 10 dels quals els aportarà la UE i de la resta se'n faran càrrec agències nacionals i internacionals. Segons Espriu, ha de ser així, ja que els experiments en l'àmbit de la física de partícules són projectes molt costosos que requereixen la col·laboració internacional. Si finalment s'arriba a construir el Km3, que porta aquest nom perquè abastaria un quilòmetre cúbic de terreny al fons del mar, caldrà invertir-hi més de 200 milions d'euros i no estaria enllestit fins d'aquí a una dècada. Espriu aclareix que la ubicació de la nova instal·lació encara no està decidida, però creu que serà en algun lloc del Mediterrani perquè hi ha llocs amb prou fondària, suficient qualitat de l'aigua i, a més, "no és tan hostil com l'Atlàntic". Des de la passada dècada, hi ha tres projectes pilot en marxa per avaluar la tecnologia necessària que haurà de permetre el funcionament del Km3. Es tracta de l'ANTARES, que s'està construint en una fossa prop de la costa de Marsella; el NEMO, situat a la mar Jònica, i el NESTOR, ubicat a poques milles marines al sud-oest de la costa del Peloponès. I és que els neutrins, generats a partir de diversos fenòmens astronòmics, com ara l'explosió d'una supernova, són unes partícules molt difícils de detectar, explica l'expert, ja que interaccionen poc amb la resta de la matèria.
Espriu, que també es gestor del Programa Nacional de Física de Partícules del Ministeri d'Educació i Ciència, considera que l'ANTARES és un veritable banc de proves ja que, a més de proporcionar dades reals similars a les que vol aconseguir el Km3, està tenint certs problemes tècnics que permetran superar alguns inconvenients per treballar al fons marí, com ara l'elevada pressió. Tal com ha explicat l'especialista de la UB, l'ANTARES, situat a uns 2.000 metres de profunditat, consisteix en una sèrie d'estructures ancorades al fons mar que contenen el que s'anomenen tubs fotomultiplicadors, "uns aparells que detecten llum i emeten un senyal elèctric". Es tracta d'un sistema de detecció indirecta dels neutrins, ja que aquestes partícules no tenen càrrega elèctrica ni emeten llum. Malgrat aquesta escassa interacció dels neutrins amb la matèria -"fins i tot poden travessar la Terra sense immutar-se", puntualitza Espriu-, una petita fracció d'aquestes partícules sí que col·lisionen amb àtoms d'aigua del mar. Aquest fenomen provoca "una cascada de partícules amb càrrega elèctrica que en propagar-se a molta velocitat emet un tipus de llum, anomenada radiació Cerenkov", que és la que detecten els tubs fotomultiplicadors.
Detall de l'estructura de l'ANTARES. © François Montanet
Logotip de l'Any Mundial de la Física
La física dels neutrins ha experimentat un fort desenvolupament des de finals dels anys 90, fins al punt que l'any 2002 va ser distingida amb el Premi Nobel de Física. L'únic inconvenient és que per estudiar-los cal situar-se en llocs profunds i aïllats, on la 'contaminació' de l'experiment per part d'altres tipus de partícules sigui mínima. A més, també és convenient que hi hagi 'telescopis' de neutrins tant a l'hemisferi nord com a sud, motiu pel qual el Km3 té un projecte bessó: l'IceCube, una instal·lació que es vol ubicar sota el gel de l'Antàrtida. No obstant això, tant aquest darrer com el Km3, en què participen científics de l'Institut de Física Corpuscular de València, també serviran per avançar en altres disciplines, com ara l'oceanografia i la sismologia. La recerca en l'àmbit dels neutrins no és, però, l'únic desafiament de la física a l'albada d'aquest nou segle. Segons Espriu, també s'ha de posar l'accent en el descobriment del gravitó, la partícula bàsica de les ones gravitacionals, i en la detecció de la matèria fosca, que representa entre el 25 i el 30% de l'Univers. Al parer del catedràtic de la UB, també és interessant ressaltar que aquesta mena d'experiments que, a priori, són ciència bàsica, "t'obliguen a portar la tecnologia al límit", de manera que, posteriorment, se'n poden derivar avenços per a tota la humanitat. Bon exemple d'aquesta tesi -i també un dels més esmentats- n'és el desenvolupament de la World Wide Web al CERN -el Laboratori Europeu de Física de Partícules proper a Ginebra- que va permetre compartir informació a científics d'arreu del món. En aquest Any Mundial de la Física, amb què se celebra el centenari de la publicació dels articles d'Albert Einstein que van fixar les bases de la física moderna, l'objectiu per al futur és, segons Espriu, "contemplar l'Univers amb tots els sentits". "Fins ara hem estudiat el cosmos com una persona que només hi podia veure", però els avenços en l'àmbit dels neutrins i de les ones gravitatòries proporcionaran nous sentits per explorar-lo i comprendre'l, perquè la realitat del món que ens envolta és molt diferent quan a la vista hi afegim l'oïda i el tacte".
Bru Papell
Projecte Km3
ANTARES
NESTOR
NEMO
Projecte IceCube
ApPEC
  OVNI 2005 convida a la resistència
  L'associació Vegga ofereix una eina web per articular processos participatius
  "El 'thriller' estil Agatha Christie té els dies comptats"
  Un llibre retrata passat i present dels barris del litoral de Barcelona
  Obre les portes l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals
  Diverses organitzacions civils defensen que la Constitució europea és el triomf del projecte neoliberal de la UE
  Els hackers es diverteixen al I Concurs de Wardriving de Catalunya


El Diari de Barcelona online és una creació de MOEBIUS NET S.L. per a Informació i Comunicació de Barcelona (ICB. SA spm)
Redacció presencial: Via Laietana, 48, A 08003 Barcelona Tel.: 93 268 89 11 Fax 93 268 89 05
diari@diaridebarcelona.com Dipòsit Legal B-9793-1999
© Diari de Barcelona 2005